La globalització de l'alimentació

A Anglaterra conreen patates que mengem a Catalunya, i a Catalunya conreem patates que mengen els anglesos. El mateix succeeix amb la carn de porc i la llet: n'exportem cap a diversos països de la Unió Europea, i també n'importem. Milers de camions van fent voltes diàriament per les carreteres i autopistes d'Europa plens de menjar... però molts dels viatges que fan no caldrien, són innecessaris. A més, quasi tots els pollastres, porcs i vaques de Catalunya s'alimenten de soja produïda a l'Amèrica Llatina (i mentrestant els nostres camps de conreu van deixant-se d'utilitzar i els camps d'alfals desapareixen -i també els agricultors-). Més de la meitat de les terres agrícoles de l'Argentina ara estan plantades amb soja (transgènica); les plantacions estan controlades per grans empreses multinacionals que fan fora els petits agricultors de les seves terres (i les malmeten amb fumigacions).

Qui aturarà aquest desgavell? Mentre l'importador guanyi diners i l'exportador també, sembla difícil que s'aturi. El negoci de l'alimentació -el més important del món quant a volum- és, en molts casos, rendible per a totes dues bandes: l'importador i l'exportador. El menjar és avui una mercaderia, objecte de negoci sobretot per part de la indústria financera i de les grans corporacions multinacionals. Fins ara, els governs han fet poca cosa per aturar aquesta disbauxa. Com en tantes altres coses, qui pot aturar-la és el consumidor: si tots ens poséssim d'acord a adquirir productes de proximitat, s'acabaria de cop.

Conseqüències negatives

La llista de conseqüències negatives de la globalització de l'alimentació és llarga. Els productes que recorren milers de quilòmetres ho fan normalment en cambres frigorífiques i perden frescor i gust. I hi ha un motiu menys per viatjar: es pot menjar pràcticament el mateix en qualsevol racó del món. D'altra banda, es perden per sempre varietats agrícoles locals tradicionals -en alguns casos substituïdes per productes resultat de llavors dissenyades en un laboratori-. I els agricultors tradicionals tenen dificultats per viure: el camp ja no és rendible; tan sols ho és, en alguns indrets, com a reclam turístic (en els últims vint anys Catalunya ha perdut la meitat dels seus agricultors).

Les emissions

Un altre aspecte no menor són les emissions de CO que provoca el transport: a la Unió Europea, prop d'una quarta part del transport té a veure amb el transport comercial d'aliments. "L'agroindústria genera la meitat de les actuals emissions de CO", diu Henk Hobbelink, enginyer agrònom. A més, molts altres aspectes malmeten el medi ambient: "Els fertilitzants químics, la maquinària pesada i altres tecnologies agrícoles dependents del petroli hi contribueixen significativament", diu Hobbelink, que a la dècada del 1980 va treballar amb agricultors al Perú en gestió sostenible de plagues i després va treballar en ONGs holandeses i europees posant de manifest la importància de la biodiversitat agrícola per al futur de l'agricultura; el 1990 va cofundar GRAIN, una ONG que treballa per donar suport a petits agricultors i a moviments socials en les seves lluites en favor de sistemes alimentaris controlats comunitàriament i basats en la biodiversitat. Henk Hobbelink és el coordinador de GRAIN. "A l'impacte de la indústria alimentària al planeta cal incloure-hi altres elements: es destrueixen boscos per produir farratges per als animals i es generen residus per excés d'empaquetatges".

Totes les despeses

"Cal un model agroalimentari basat en la petita explotació clàssica; ens procuraria productes locals frescos i saborosos, a bon preu, i fomentaria l'economia rural", afirma Henk Hobbelink. "Hi ha menjar per a tothom al món, de sobres! Però no arriba a tothom. Hi ha mil milions de persones sense el mínim de menjar per estar ben alimentats. I anem empitjorant…", diu.

I finalment recorda que, per exemple, per més que les taronges de Califòrnia ens arribin a bon preu, caldria sumar-hi totes les despeses del mal que fan al medi ambient... i a la nostra pagesia; si féssim aquest càlcul, aleshores segur que no ens sortiria a compte que vinguessin de l'altra banda del planeta!