La cultura no és un luxe

Un quadre et pot emocionar. Una cançó, commoure. Una pel·lícula, enriquir. Un llibre et pot rescatar. Una obra de teatre et pot canviar la vida. La cultura, en definitiva, no és un luxe, és nutrició intel·lectual. Col·lectivament, com deia ahir a l'"Àgora" la productora Isona Passola, "un país culte és un país més ric". I aquí, la crisi, les retallades i la indecent pujada de l'IVA  són tres talls, a màquina, d'un pernil que ja toca os. Potser, per tot plegat, vam parlar ahir més de números que del fet cultural i dels valors que aporta personalment i socialment. En qualsevol cas, sembla mentida que al segle XXI la cultura s'hagi de defensar i que s'hagi de tornar a explicar quina utilitat té.

És evident que en la societat del benestar, la sanitat i l'educació són prioritàries, però maltractar la cultura, com s'ha fet amb l'increment de l'IVA del 8 al 21% fins a convertir-lo en l'impost cultural més alt dels 17 països de la zona euro, no té ni una explicació lògica ni raonable. És un peix que es mossega la cua. Menys públic, consumeix cultura. Es poden fer menys muntatges i els treballadors del sector en pateixen les conseqüències. Una vegada més, decisions polítiques inexplicables. Haurien de recordar que ja el 1912 els treballadors del tèxtil de Massachusetts en vaga van manifestar-se sota una pancarta que deia "Volem pa, però també volem roses". Es tracta exactament d'això.