Contingut i documentació del Pla territorial general, l'instrument que defineixi els objectius per a aconseguir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient.
D’acord amb la Llei d’aprovació 1/1995, “el Pla territorial general ha d’esser l’instrument que defineixi els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada ha d’esser el marc orientador de les accions que emprenguin els poders públics per a crear les condicions adequades per atreure l’activitat adequada als espais territorials idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants independentment de l’àmbit territorial on visquin. El Pla ha d’esser també l’instrument que defineixi els objectius per a aconseguir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient”.
El Pla territorial general de Catalunya articula les propostes en tres línies d’actuació:
- la definició d’estratègies
- la definició del model territorial
- les directrius per a la formulació de plans.
En la línia de les estratègies, l’apartat sobre la qualitat de vida és el més rellevant ja que s’hi detallen les actuacions que s’hauran d’emprendre en temes com els equipaments o el medi ambient en la línia de fomentar la qualitat de vida al territori. En la definició del model territorial es presenta la imatge-objectiu de la població al 2026 i els sistemes de proposta com a eines per assolir objectius d’impuls, reequilibri o desenvolupament potenciat mentre que en l’apartat de directrius per a la formulació de plans es relacionen les determinacions que el Pla territorial assigna a les altres figures de planificació i que seran les que hauran de concretar les propostes del PTGC atès que aquestes no tenen una aplicació física directa sobre el territori.
El PTGC ha d’establir les pautes necessàries per a la coherència dels plans territorials parcials i els plans territorials sectorials que l’han de desenvolupar.
Abasta tot el territori català.
El Pla territorial general de Catalunya està definit com instrument de planificació en la Llei 23/1983.
Informació relacionada
El document del Pla territorial general de Catalunya s'aprova per la Llei 1/1995, de 16 de març. En aquesta Llei es defineixen els àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials; els sistemes de proposta com àmbits d’aplicació de les estratègies territorials i l’assoliment del model d’assentaments així com les estratègies i directrius que emmarquen als futurs plans territorials parcials i sectorials, entre altres.
Informació relacionada
-
Llei 1/1995 d'aprovació del Pla territorial general de Catalunya
La Llei del Pla territorial (1995) va establir els sis àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya com els àmbits d’aplicació dels futurs plans territorials parcials. L’any 2001 es va aprovar la Llei 24/2001, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran, que va suposar la delimitació d’un nou àmbit de planificació territorial que es va formar d’acord amb les comarques que s’havien assignat a l’àmbit funcional de Ponent (l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran) i al de les Comarques Centrals (la Cerdanya) en el moment de l’aprovació del Pla. L’any 2010 es va aprovar la Llei 23/2010 sobre la creació de l’àmbit funcional del Penedès. Aquest nou àmbit de planificació estarà format per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i aquells municipis de la comarca de l’Anoia que s’hi vulguin incorporar. Un cop definit l’àmbit en la r espectiva totalitat es durà a terme a la redacció d’un pla territorial parcial específic.