Es publica el treball 'Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d'arrel preromana'

"Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d'arrel preromana" aborda l'estudi de noms de lloc a partir d'una metodologia pluridisciplinària que es basa en l'anàlisi fisiogràfica comparativa (paisatgística, geològica, etc.), el coneixement històric i lingüístic del territori i la comparació amb el basc.

L'octubre del 2013, la comissió de selecció de l'Ajut va valorar la proposta de Planas com un projecte de gran qualitat i en va ressaltar la innovació metodològica, concretament l'enfocament multidisciplinari per treballar el tema de la toponímia preromana des d'un vessant poc habitual, perquè l'enfocament se sol dur a terme des d'un àmbit científic concret i no abastant geografia, història i llengua.

Xavier Planas és geòleg i actualment exerceix de tècnic de riscos naturals al Ministeri d'Ordenament Territorial del Govern. Ha comptat amb la col·laboració de Carles Gascón, geògraf i historiador, i els filòlegs bascos i especialistes en toponímia Juan Karlos Lopez-Mugartza i Mikel Belasko.

L'obra es podrà comprar a les llibreries a un preu de 12 euros.

De Canillo a Bixessarri
De les 4.240 entrades del Nomenclàtor d'Andorra els noms de lloc que poden considerar-se presumptament d'arrel preromana són menys del 10%. Dels divuit grups individualitzats i analitzats, almenys tres (que inclouen topònims com Canillo, Bartra i Seig/Xeig) sembla que tenen una etimologia i una explicació lògica a través de l'indoeuropeu. Els autors també han detectat un grup de topònims no indoeuropeus amb més o menys afinitats bascoides. Tot i que hi ha senyals que ens encaminen cap a un escenari preromà proper al basc, reconeixen que, a primera vista i en termes generals, la toponímia andorrana sembla bastant opaca des de l'òptica de la lingüística basca. Continuadors toponímics plausibles són, per exemple, l'Hortó, que no presenta impediments per correlacionar-se amb el basc lurte ('esllavissada'); Rat, amb harrate ('port de muntanya'), o Baser/a, amb baxa ('precipici'). Així mateix, hi ha altres topònims com Andorra, Arcalís, Anyós i Bixessarri en què la lingüística basca, tot i reconèixer que hi ha una afinitat o un cert caire eusquèric, o bé no són d'interpretació evident per aquesta llengua, o bé la interpretació fisiogràfica que se'n fa ('font important', 'esllavissada', 'protuberància rocosa' o 'indret amb molta presència de pedres o engorjat', respectivament) no en facilita una concepció directa.

L'Ajut a la investigació lingüística Lídia Armengol Vila
El Govern va convocar l'any 2001 un ajut destinat a incentivar i fomentar l'estudi i la investigació en matèria lingüística. Aquell primer any va recaure en el treball Usos i representacions socials del català a Andorra. Delimitació de les variables que afavoreixen l'ús del català a Andorra, d'Ernest Querol Puig. El van seguir La interrelació entre la identitat cultural de la població andorrana i els seus usos lingüístics (Josep Manel Ballarín, 2002), Descripció, anàlisi i adequació del(s) model(s) de llengua utilitzat(s) als mitjans de comunicació orals d'Andorra (Marina Solís i Laura Puigdomènech, 2003) i Diccionaris bilingües txec-català i català-txec (Jan Schejbal, 2014).

El febrer del 2006, el Servei de Política Lingüística va proposar que l'Ajut portés el nom de Lídia Armengol Vila, perquè representava una bona oportunitat per recordar i homenatjar la figura d'una persona que havia estat al capdavant del desenvolupament cultural del país. El primer Lídia Armengol Vila va ser per a Joves i llengües d'Andorra (Alexandra Monné Bellmunt, 2006). Posteriorment els adjudicataris han estat El parlar andorrà dels segles XVII i XVIII: anàlisi i prospectiva (Xavier Rull Muruzàbal, 2007), Model sistèmic de l'evolució de l'ús del català a Andorra (Grup de Recerca en Llengua Catalana de la Universitat d'Andorra, 2008), L'escenari sociolingüístic de la població escolar d'Andorra (Estel Margarit i Viñals, 2010), Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d'arrel preromana (Xavier Planas Ambatlle, 2013) i Ús de la terminologia catalana a Andorra: caracterització i anàlisi en l'àmbit dels esports d'hivern (M. Amor Montané March, 2015).