Això sí, quan anem a dinar a casa seva sempre es queixa i amb raó, donada l'edat, del cansament que li provocar anar al mercat a fer la comprar diària o realitzar alguna activitat extra amb les amigues.

En aquest moments en què el senyor que tenim com a president i els seus aliats, ens volen fer combregar tot predicant que el problema de casa nostra és l'identitari, doncs ves per on ma mare tot i la seva edat, encara no li provoca cap cansament compartir unes hores amb altres persones vingudes de fora per ensenyar orgullosa la nostra llengua. Ara bé, el que sí que li provoca un cansament ja quasi crònic és anar a votar, i quan li preguntes per què, diu pla i senzillament que ha deixat d'escoltar els polítics actuals perquè no parlen la mateixa llengua. Des d'aquí aprofito per encoratjar a tota la societat civil a seguir els passos de l'Antònia i de persones com ella, que n'hi ha moltes, per tirar endavant el nostre país enfront de la palesa inoperància i submissió dels polítics que tenim al front de les nostres institucions.