Una Zona d’Interès Etnològic (ZIE) és una de les set categories en què es classifiquen els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN).
La llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català defineix les ZIE com “conjunts de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya”.
La llei 2/1993 de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, per la seva part, reconeix com a part constituent del patrimoni etnològic de Catalunya “els immobles i les instal·lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals”.
La mateixa llei atorga a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural competències exclusives sobre aquest tipus de patrimoni, entre les quals hi figuren l’impuls de la declaració de BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.
Destaquem
-
Etnologia.cat
(Obre en una nova finestra)
El blog de l'etnologia a Catalunya
-
Sol·licitud de Declaració de Béns Culturals d'Interès Nacional -BCIN- (Béns Immobles)
(Obre en una nova finestra)
Accés al formulari en línia.
- Localització de les ZIE
- Patrimoni marítim, pesquer i salador de l'Escala - Alt Empordà (béns incoats)
- Barri de les Adoberies de Vic
- El massís de les Gavarres
- Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp
- Coeteres del delta de l'Ebre
- Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau, Bages
- Construccions de pedra seca d'abastament i explotació d'aigua a Torrebesses
Localització de les ZIE
Patrimoni marítim, pesquer i salador de l'Escala - Alt Empordà (béns incoats)
L’Escala ha conservat al llarg dels segles un ric i divers patrimoni vinculat a la seva activitat pesquera i saladora, i al seu origen com a barri de pescadors depenent d’Empúries. El comerç marítim de cabotatge, la pesca de peix blau i la seva salaó, tant de sardina com d’anxova, són parts determinants de la història i la personalitat d’aquesta localitat empordanesa. La pesca i la salaó, de fet, hi són encara ben vius.
D’aquest patrimoni en queden traces materials, i també d’immaterials, tant en la memòria oral de les persones més grans com en les activitats que encara avui es duen a terme relacionades amb la pesca i la salaó. L’objectiu i la rellevància de la declaració és protegir i posar en valor els vestigis d’un conjunt d’activitats vinculades al passat i al present pesquer de l’Escala, i representatives de la importància del sector a la costa gironina. Aquest conjunt d’immobles a protegir completa altres elements, ja protegits com a BCIN, que també formen part del patrimoni pesquer i salador d’aquesta localitat.
Els elements inclosos en aquesta declaració són:
- Escars i barraques de pescadors de la Creu
- Conjunt de sis norais de la Riba Vella i dos pilons de la Riba Nova
- Antigues drassanes del port d’en Perris
- Antiga fàbrica de salaó Callol Serrats del port d’en Perris
- Casa de pescadors de can Cinto Xuà al barri Vell
- Casa de pescadors de Can Bordas al barri Vell
Barri de les Adoberies de Vic
La primera Zona d’Interès Etnològic declarada a Catalunya ha estat el Barri de les Adoberies de Vic. Per tal de definir la zona d’interès etnològic del Barri de les Adoberies de Vic, s’han valorat i tingut en compte els següents conceptes:
· Interès etnològic: aquest barri és el sector més representatiu de la tradició adobera de la ciutat, documentat des de l’edat mitjana fins pràcticament als nostres dies.
· Interès social: preservar la visualització del conjunt etnohistòric des dels espais accessibles, atenent les imatges cultural i socialment consolidades del mateix.
· Valoració paisatgística: s’ha estudiat i valorat el conjunt urbà, la seva silueta i altres components bàsics com les edificacions, -la trama urbana, la xarxa viària, espais lliures, topografia i elements pertorbadors-.
· Anàlisi de l’ordenació territorial i urbanística: s’ha estudiat i valorat l’ordenació urbanística actual, la seva evolució històrica i les previsions conegudes de desenvolupament futur.
· Documentació històrica gràfica i documental: que ha permès conèixer l'evolució del conjunt històric a través del temps.
· Anàlisi arquitectònica: que ha permès conèixer i estudiar les preexistències de tipologies, materials, façanes, color, textures, proporcions de buits i obertures, etc.
· Valoració dels components sentimentals per a la població, fonamentalment de la memòria d’una activitat emblemàtica per a la ciutat de Vic, i dels resultats de la mateixa: itineraris, ambients habituals i espais d’especial rellevància o interès. Valoració també de l’estat de conservació i usos de les edificacions i dels espais públics i privats del conjunt.
· Anàlisi dels antecedents arqueològics: s’ha realitzat una recopilació d’informació referent a les restes patrimonials localitzades al subsòl o en superfície, que indiquen la riquesa arqueològica d’aquest sector.
El 19 de febrer de 2009 va aparèixer publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’acord de govern pel qual el barri de les adoberies de Vic era declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.
Foto: Roger Costa
Informació relacionada
-
Resolució CMC/2069/2007, de 12 de juny (Incoació de l'expedient) (Obre en una nova finestra)
DOGC 492, 9 juliol de 2007
-
DOGC 5322, 19 febrer de 2009
El massís de les Gavarres
El massís de les Gavarres compta amb un important patrimoni cultural de caràcter etnològic. Aquest valor es fa evident amb els 1.400 elements inventariats que formen part de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.
En reconeixement d’aquesta vàlua, el 8 de setembre de 2011 va aparèixer publicat al Diari Oficial de la Generalitat l’acord de govern pel qual es declaraven béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zona d’interès etnològic, deu conjunts de béns immobles situats al massís de les Gavarres (Baix Empordà i Gironès):
· Molí d’en Frigola (al municipi de Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l’Heura)
· Molí del Mas Xifra de Vall (Palamós)
· Molí de Canyadell (Palamós)
· Rajoleria de Can Frigola (municipi de Forallac)
· Forn de calç gran de Fonteta (municipi de Forallac)
· Pous de glaç de la Font d’en Salomó (la Bisbal)
· Sistema hidràulic de Can Vilallonga (Cassà de la Selva)
· Font Picant (Madremanya)
· Mina “Niño Jesús” (Celrà)
· Mina “Victoria Esperanza” (Celrà)
La selecció d’aquests deu elements respon a un criteri de representativitat de les activitats econòmiques tradicionals més significatives del massís, i a la voluntat de posar de relleu el patrimoni cultural de les Gavarres davant del patrimoni natural, ja protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural del massís.
Foto: Roger Costa
Informació relacionada
-
Resolució CMC/2494/2010, de 13 d’abril (Incoació de l'expedient) (Obre en una nova finestra)
DOGC 5678, 26 juliol de 2010.
-
DOGC 5959, 8 setembre 2011
Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp
Catalunya, a l’igual que la major part de territoris de l’arc mediterrani, compta amb un ric i variat patrimoni de construccions de pedra seca.
Aquesta declaració es justifica pel fet que les barraques són testimoni de formes de vida associades al passat agro-ramader de la zona, per la inusual diversitat tipològica que presenten en aquest indret, pel seu excel·lent estat de conservació, i per la seva plasticitat, totalment integrada en el paisatge de la zona.
Les barraques que han obtingut la màxima distinció del patrimoni cultural català són:
· Barraca del Miquel Terna
· Barraca dels Comuns del Pellicer
· Barraca del Jaume de la Cota
· Barraca en espiral
· Barraca dels lliris
Foto: Esther Bargalló Bargalló
Informació relacionada
-
Resolució CLT/2590/2014, de 30 d'octubre (Incoació de l'expedient)
DOGC núm. 6755, de 21 de novembre de 2014
-
Acord GOV/46/2016, de 19 d'abril (Declaració dels béns culturals) (Obre en una nova finestra)
DOGC 7104, 21 d'abril de 2016
Coeteres del delta de l'Ebre
Les coeteres són construccions realitzades en el marc del programa de la lluita contra les pedregades que la Mutualidad Arrocera de Seguros va desenvolupar a partir de finals de la dècada de 1940. Els coets granífugs, i els seus suports de llançament, havien d’emmagatzemar-se en llocs secs, però aquestes ubicacions eren difícils de trobar en un indret tan humit com el delta de l’Ebre, característic pels seus arrossars, uns camps que durant la major part del cicle de cultiu resten inundats. Les edificacions també havien de reunir condicions de seguretat suficients per al desenvolupament de la feina dels disparadors dels coets, els anomenats coeteros.
L’interès de la declaració rau en el fet que es tracta d’elements singulars, vinculats a una activitat emblemàtica de l’economia de la zona: el cultiu de l’arròs.
La selecció de les coeteres candidates a esdevenir BCIN-ZIE respon a criteris de representativitat territorial i bon estat de conservació:
· Pesigo (l’Ampolla)
· Piñol (Camarles)
· Ravanals (l’Aldea)
· Cámara (Amposta)
· Tario (Sant Carles de la Ràpita)
· Lluco (Sant Carles de la Ràpita)
· Buda (Sant Jaume d’Enveja)
· Montañana (Deltebre)
· Paredols (Amposta)
· Navarro (Sant Jaume d’Enveja)
· Bombita (Deltebre)
· Llupia (Sant Jaume d’Enveja)
Foto: Fons del Museu de les Terres de l’Ebre
Informació relacionada
-
Resolució CLT/2241/2015, de 23 de setembre (Incoació de l'expedient)
DOGC núm. 6975, de 14 d’octubre de 2015.
-
Acord de Govern GOV/30/2017, de 14 de març (Declaració de bé cultural) (Obre en una nova finestra)
DOGC 7330, 16 de març de 2017
-
Us pregunteu què és una coetera? (Obre en una nova finestra)
En aquest vídeo de Canal Terres de l'Ebre (1:41 min) us ho expliquem.
-
Revista d'Etnologia de Catalunya
Número 41. Inclou un article dedicat al les coeteres del delta.
Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau, Bages
La construcció de tines en mig de les vinyes va ser la solució dels pagesos als problemes de transport de la verema i a la necessitat d'una fermentació homogènia que es va donar a la zona del Bages a finals del segle XVIII i durant el segle XIX. Les vinyes es plantaven en feixes en els vessants més costeruts de les muntanyes i la construcció de les tines va facilitar la fabricació del vi al peu mateix de les vinyes, convertint-se en una característica única a Catalunya que ha esdevingut, junt amb les barraques i marges de pedra seca, un dels signes d'identitat dels tres municipis de les Valls del Montcau.
La majoria d'aquestes tines es troben agrupades o properes entre elles. Les tines solen ser de forma cilíndrica, tot i que n'hi han de cúbiques, construïdes amb pedra i morter de calç, i revestides interiorment amb rajoles o cairons de ceràmica envernissada. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal que a la part inferior es pogués obrir la boixa, una pedra amb un forat que travessava el mur i que es destapava quan es volia treure el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada, cosa que permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix.
Normalment les tines es troben disposades en grups de quatre, cinc o fins i tot vuit o nou. És probable que diversos parcers s’ajuntessin per aixecar les tines al mig del camp i que cadascun en fes servir una, opció que resolia els problemes dels traginers així com la facilitat per compartir alguns elements, com la premsa.
En total hi ha cent vint-i-nou tines d’aquestes característiques documentades a les valls del Montcau. Tretze conjunts d'aquestes han estat declarats BCIN en la categoria de Zona d'Interès Etnològic, tots ells ubicats als municipis de Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, i Talamanca:
· Tines del Bleda
· Tines del Tosques
· Tines de l’Escudelleta
· Tines d’en Ricardo
· Camí del Flequer I, II i III
· Tines de les Balmes Roges
· Tines del Docte
· Tines de “Juan Arnau e hijo”
· Tines de les Solanes
· La Casa de les Tines
· Tina del Riu Llobregat / Tres Salts
· Tines del Pla de les Generes
· Tina del Camí de les Generes II
Tines d'en Bleda. Foto de Fugi-bis [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
Informació relacionada
-
Resolució CLT/2878/2016, de 12 de desembre (incoació de l'expedient) (Obre en una nova finestra)
DOGC núm. 7271, de 21 de desembre de 2016.
-
Acord GOV/8/2018, de 12 de juny (declaració) (Obre en una nova finestra)
DOGC núm. 7642, de 14 de juny de 2018.
Construccions de pedra seca d'abastament i explotació d'aigua a Torrebesses
En un territori de condicions secaneres com les planes de Ponent, els recursos hídrics han estat històricament un element estratègic de primera importància. El terme de Torrebesses és ple de construccions de caràcter tradicional, la major part de pedra seca, destinades l’abastament i explotació de l’aigua. Si bé el d’aquest municipi no és un cas únic, sí que és un cas extraordinàriament representatiu del ric patrimoni agrari desenvolupat pels nostres avantpassats, tant per la seva diversitat tipològica com per l’estudi aprofundit que se n’ha fet des de principis de la dècada de 2010. Els elements i conjunts de construccions proposats per la seva protecció tenen un valor de representació de la realitat històrica recent no només de les valls i altiplans d’aquest municipi, sinó també de l’àmbit pròxim de les Garrigues i el Segrià garriguenc, i per extensió del conjunt de les contrades d’interior del país.
Sèquies i sequions, basses, cisternes, pous, sínies, aljubs, cogulles i altres elements s’adapten a l’aprofitament de l’escassa aigua que es pot recollir en els altiplans i costers, però la majoria i els més abundants miren d’aprofitar l’aigua dels fons de vall. Allà s’hi trobaven les reserves d’aigua més assequibles en els moments que l’aigua superficial desapareixia i s’havien de buscar altres fonts de subministrament: les aigües subterrànies, a les quals calia accedir a través de pous. Per damunt dels fons de vall principals, l'aigua fou objecte d'aprofitament a través de les escorrenties de la pluja que s’aconduïen cap a diferents tipus de dipòsits: les basses en els terrenys més tous i les cogulles o cadolles i els aljubs sobre els estrats de roca.
Per satisfer les múltiples necessitats domèstiques que comprenen tant les necessitats de beure de les persones com dels animals, així com les necessitats de cuinar i preparació d’aliments, a més de la neteja de la casa o de la roba, hom va donar origen a diferents estratègies familiars, que desembocaren en diferents solucions infraestructurals que van des de les basses, fonts i pous col·lectius de l’entorn del nucli fins a les cisternes de les cases i altres solucions individuals.
Aquests són els elements protegits:
- Pou de la Vila, safareigs i bolló
- Secla i rasa de la Vall Major
- Conjunt del molí de Bep de Canut
- Marge del molí del Culó o del Puntarró
- Molí i bassot de Tomàs
- Cabana d'Albert Marçal
- Cabana de volta de la Paula
- Cadolla Colomina i regatons
- Bassa de Bep del Pubill i regató
- Aljub i cadolla del Ribot i regatons
- Abancalaments i marges de pedra seca
Aljub i cadolla del Ribot. Foto de Mario Urrea
Informació relacionada
-
ACORD GOV/100/2022, de 10 de maig (declaració) (Obre en una nova finestra)
El document a la pàgina del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
-
Resolució CLT/428/2019, de 13 de febrer (Incoació de l'expedient) (Obre en una nova finestra)
DOGC 7820, 28 de febrer de 2019
-
L'aigua a la Catalunya seca (Obre en una nova finestra)
Article d'Ignasi Aldomà Buixadé publicat a la revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 38. Juliol 2012. Portal RACO.