L'elaboració de les llistes de l'espai polític que lidera el president Carles Puigdemont s'ha convertit en una veritable cursa d'obstacles, en vista de la pugna permanent de la direcció del PDeCAT, que desitja un paper més actiu i més presència dels seus afiliats en les llistes. El partit que va néixer per substituir Convergència Democràtica viu una autèntica batalla campal entre els dirigents més partidaris de lliurar tot el poder a Puigdemont i els que protagonitzen una defensa numantina de les velles essències convergents i que, al seu torn, estan en contra de les posicions independentistes més contundents.

En aquest context, el PDeCAT no fa sinó dessagnar-se internament setmana a setmana mentre els ganivets per fer-se amb algun dels càrrecs van d'un costat a un altre de les taules de negociació. Aquest dissabte s'ha viscut un dels últims episodis amb les confeccions de les llistes al Congrés dels Diputats per les quatre circumscripcions catalanes. No es qüestionava tant els quatre caps de les candidatures, que encapçalen presos i exiliats ―Sànchez (Barcelona), Turull (Lleida), Rull (Tarragona) i Lluís Puig (Girona)―, sinó els llocs efectius de les llistes.

En el cas de Barcelona, per exemple, que els escons a ocupar a la Carrera de San Jerónimo fossin Laura Borràs i Míriam Nogueras, només l'última militant del PDeCAT i a més crítica amb la direcció actual. Els dos noms són molt pròxims a Puigdemont i això incomoda dirigents com Bonvehí, president del partit i que podria dimitir ben aviat. Dels històrics de l'organització postconvergent només Ferran Bel a Tarragona té un lloc amb opcions de sortir escollit. 

Aquest diumenge, el consell nacional mirarà de tancar la crisi oberta, però això no farà que es retirin els ganivets de sobre de la taula. Els damnificats de les llistes no semblen disposats a això. I en l'horitzó, a més, una obligada remodelació del Govern, ja que al nom de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, per acompanyar Quim Forn en la batalla de Barcelona s'hi ha afegit el de la consellera Borràs amb destinació a Madrid.

No li faltava raó a Giulio Andreotti, que va ser set vegades primer ministre d'Itàlia, quan deia que en la vida hi ha amics íntims, amics coneguts, adversaris, enemics, enemics mortals i... companys de partit.