EL PROGRAMARI LLIURE
L'índex que anem a seguir durant el desenvolupament d'aquest tema de les aplicacions educatives del programari lliure és el següent.
1.
Què és Linux?
2.
Programari Lliure
3.
Avantatges i desavantatges del Programari Llire
4.
Lliurex
1.
Què és Linux?
Linux
és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt
peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en
el mercat.
- La primera, és que és, lliure, aixó significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de progrmari per al seu ús
- La segona, es que es sistema ve acompanyat del codi font.
El
sistema ho formen un nucli del sistema (kernel) més un gran nombre
de programes /biblioteques que fan possible la seua utilització.
Molts d'aquestos han estat possibles gràcies al projectes GNU, per
això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.
- Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit
- Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats
- Llibertat de distribuir còpies.
- Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie
3.
Avantatges i desavantatges del Programari Lliure
Avantatges:
- Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicències.
- Combat efectiu a la còpia il·lícita del programari
- Eliminació de barreres de presupostos.
- Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
- Temps de desenvoluparment sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'àmplia disponibilitat d'eines i llibreries.
- Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es trobem molt depurades.
- Tendeix a ser molt eficient (per què molta gent ho optimitza, millora).
- Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.
Desavantatges:
- La corba d'aprenentatge és major.
- El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
- Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
- No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
- Les interferències amigables amb l'usuari (GUI) i la miltimèdia tot just s'estan estabilitzant.
- L'usuai ha de tenir nocions de programació, ja que, l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques.
- La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc, proden crear confusió.
4.
Lliurex
Lliurex
és una distribució DNU/Linux, està basat completament el
Programari Lliure i és gratuït, a més, ésun projecte dela
Generalitat que té com objectius la introducció de les TIC en el
sistema educatiu.
Alguns programes que trobem a Lliurex són Gimp, Gpaint, Mozilla- firefox, etc.
AMPLIACIÓ DEL MANUAL "NUEVOS ESCENARIOS DIGITALES"
Les llibertats del Programari Lliure
1. Llibertat d'ús,poder usar el programa per a qualsevol propòsit.
2. Llibertat d'estudiar i modificar el programa adaptant-lo a les teues necessitats.
3. Llibertat de distribuir còpies
4. Llibertat de realitzar millores i fer-les públiques
Les llicències del Programari Lliure
Sorgeixen diferents tipus de llicències que restringeixen de diferents formes les llibertats del Programari Lliure però amb l'objectiu de protegir-ho , sense premetre que acabe en man privades i a altre tipus de llicència privativa. Seguidament, posarè en una graella les llicencie i les llibertats del Programari.
Llicències
|
Llibertats del Programari
|
BSD Berkeley Software Distribution
|
Permet les quatre llibertats del programari. Pot
usar-se baix altres llicències, és la més lliure. Ha de
mantindre l'autoria del codi original
|
GPL Llicència pública general
|
Permet les quatre llibertats del programari. Les
modificacions, encara que utilitzen altres codis, han de
obligatòriament GPL.
|
Creative Commons
|
Més restrictiva en el que respecta a les tres
llibertats, permet a l'autor decidir què llibertats pot o no
modificar l'usuari.
|
MPL Mozilla Public Licence
|
Llicència que es va utilitzar per a lliberar a
Netscape, bastant usada, més oberta que GPL però menys que BSD.
|
Copileft
|
Oposat al copyright, manté els drets de l'autor
encara que es modificque el programari i es distribueixe.
|
Sistemes operatius lliures en l'àmbit educatiu
Existeixen diversos sisteme educatius lliures, encara que Edubunt siga el que compta amb un nombre major d'usuaris. Seguidament, explicaré alguns dels que més hem criden l'atenció.
Edubuntu:
És un sistema operatiu lliure derivat de la distribució Linux
ubuntu, creada per a treballar en entorns educatius. L'objectiu és
tindre un sistema operatiu que continga em millor Programari
Lliure disponible en educació i que siga fàcil d'instal·lar i
matindre.
|
Skolelinux
(Debian Edu): Distribució de Linux basat en Debian i és
desenvolupat per a grups d'estudiants de entre 6 i 16 anys.
|
OpenSUSE.
Education -L-i-f-e: És la distribució de Linux més jove. Ha
sigut seleccionat per a l'ús educatiu d'alumnes, professors i
pares. Incorporen el necessari per a utilitzar-lo sense tindre que
instal·lar res adiconal.
|
Fedora
Edu Spin: L'objectiu principal és proporcionar una eina fàcil
d'usa per estudiants de totes les edats.
|
Tuquito:
És una distribució GNU/Linux desenvolupada per estudiants. Està
dissenyat per a ser usat en tots el àmbits de la societat.
|
Puppy
Linux: És una ditribució petita i ràpida d'executar gràcies a
l'eliminació de componets superlus, molt eficaces en ordinadors
antics.
|
Uberstudent:
és una distribució de Ubuntu. El seu objectiu és l'educació
secundaria i superior.
|
Quimo
for kids: És un sistema operatiu dissenyat per a xiquets i
desenvolupat en el programari lliure a partir de xubuntu.
Preinstala joc educatius per a xiquets a partir de 3 anys. A més,
la interfície és molt intuitiva i amigable i utlitza grans y
colorits icones.
|
A més, a Espanya alguns governs autonòmics han desenvolupat les seues pròpies distribucions de Programari Lliure per a l'ús educatiu. La graella següent sintetitza les distribucions:
Comunitat autònoma
|
Distribució Linux
|
Andalusia
|
Guadalinexedu
|
Aragó
|
AugustuX
Gluz 2
Colebuntu
Tirwal
|
Astúries
|
Asturix
|
Canàries
|
Bardinux
mEDUXa
|
Castella- La Manxa
|
Molinux
|
Catalunya
|
CATix
Linkat
|
Comunitat Valenciana
|
Lliurex
|
Extremadura
|
LinEx
|
Galicia
|
GALPon MiniNo
Galinux
Trisquel
|
Comunitat de Madrid
|
MAX
|
Euskadi
|
EHUX
|
Melilla
|
Melinux
|
AMPLIACIÓ PERSONAL
En Primer lloc, crec que és important l'ús del programari lliure a l'àmbit de l'educació, ja que, proporciona estabilitat i amb ell podem estalviar diners en les llicèncias. A més, els software lliure, té una gran disponibilitat d' eines i continguts per a la comunitat educativa permetent que siguen els professors i els pares els que dissenyen la tecnologia que utilitzaran els alumnes.
Quant al programa lliure aplicat a l'educació, cal destacar que existeixen molts sistemes operatius dedicats a aquest àmbit. Però, personalment, un dels que me criden més l'atenció és Kimo for kids, ja que, es tracta d'un sistema educatiu dissenyat per a xiquets amb una interfaç molt amigable i motivadora, perquè porta imatges i icones colorides per a que siga més fàcil la navegació. Crec que és molt importante que sobre tot, que siga motivadora per als xiquets per que s'interessen i els siga més fàcil treballar amb ella.
La meua proposta didàctica seria per al segon cicle de primària i es trebalaria en l'àrea de Coneixement del Medi, Social i Cultural. Bàsicament la desenvoluparia en quart curs de l'Educacio Primària. Es tracta d'emprar Kanagran un tipus de software lliure aplicat a l'educació. Kanagram es tracta d'un joc d'anagrames on el xiquet ha d'encertar una paraula que etiga desordenada i ordenar-la- . L'empraria en l'àrea de Coneisement del medi, per a que les paraule que hajen d'ordenar siguen les provincies d'Espanya. Per exemple, si els surt: ACANLAT, els xiquets han d'ordenar la paraula correctament i formar ALACANT.
Seguidament m'agradaria posar un enllaç que tracta sobre el programari lliure aplicat a l'educació com a transmissor de valors. Aquest enllaç tracta de les llibertats que té els programari lliure, no vaig a esmentar-les totes perquè es podem veure punxant sobre l'enllaç però crec que és necessari conèixer-les per a poder treballar adequadament i d'una forma correcta i per a saber què podem fer i que no amb aquest tipus de programari a l'educació. A més, en aquesta article també es tracta el estalvi enocòmic que suposa per a l'escola no tindre que pagar llicències per el programari lliure. Una de les coses que apareix a aquesta pàgina és que també es podem proporcionar còpies d'aquest programari als pares i als alumnes per a que puguen utlitzar-lo des de casa i no siga diferente el programari de casa i el de l'escola. D'aquesta manera, els xiquets aprenen a l'escola però també poden portar-lo a la pràctica en casa si tenen el mateix programari, en canvi, si a casa tenen un altre programari els xiquets es poden cofondre i no seria tan significatiu. Finalment, en aquest enllaç que estem tractant ens diu que el programari lliure ens permet conèixer el codi font, la qual cosa per als docents és necessari i satisfactori a l'hora de poder entrendre aplicacions que són usades per moltes altres persones. Una de les coses que també m'ha cridat l'atenció es que no fa falta ser programador per a poder millorar les aplicacions, ja que, les comunitats encarregades d'açò estan obertes a suggeriments i opinions dels usuaris
Seguidament m'agradaria posar un enllaç que tracta sobre el programari lliure aplicat a l'educació com a transmissor de valors. Aquest enllaç tracta de les llibertats que té els programari lliure, no vaig a esmentar-les totes perquè es podem veure punxant sobre l'enllaç però crec que és necessari conèixer-les per a poder treballar adequadament i d'una forma correcta i per a saber què podem fer i que no amb aquest tipus de programari a l'educació. A més, en aquesta article també es tracta el estalvi enocòmic que suposa per a l'escola no tindre que pagar llicències per el programari lliure. Una de les coses que apareix a aquesta pàgina és que també es podem proporcionar còpies d'aquest programari als pares i als alumnes per a que puguen utlitzar-lo des de casa i no siga diferente el programari de casa i el de l'escola. D'aquesta manera, els xiquets aprenen a l'escola però també poden portar-lo a la pràctica en casa si tenen el mateix programari, en canvi, si a casa tenen un altre programari els xiquets es poden cofondre i no seria tan significatiu. Finalment, en aquest enllaç que estem tractant ens diu que el programari lliure ens permet conèixer el codi font, la qual cosa per als docents és necessari i satisfactori a l'hora de poder entrendre aplicacions que són usades per moltes altres persones. Una de les coses que també m'ha cridat l'atenció es que no fa falta ser programador per a poder millorar les aplicacions, ja que, les comunitats encarregades d'açò estan obertes a suggeriments i opinions dels usuaris
Finalment, com a mena de conclusió m'agradria acabar amb aquest vídeo on Richard Stallman (fundador del programari lliure) exposa una sèrie de raons per les quals hem d'emprar el programari lliure en l'educació. En primer lloc, ens diu que hem d'emprar-lo per a economitzar, ja que, les escoles no tenen molts de diners per a pagar a programaris privatius. A més, també afirma que per al desenvolupament del xiquet és millos el programari lliure, ja que, els seus professor, podran ajudar-lo en qualsevol dubte. En cas contrari, és a dir, en el programari privatiu, els professors no poden ajudar als alumnes. Crec que aquest vídeo és molt interessant pel fet de que parla Richard Stallman i no intenta "vendre" el seu programari al sistema educatiu ni a la comunitat educativa. Sota el meu punt de vista, el que aquest home vol fer és difondre una sèrie de avantages que té el programari lliure per a l'educació, ja que, el programari privatiu va en contra dels valors que l'escola vol transmetre als alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada