El llenguatge i les llengües

Extret de: http://goo.gl/0uT3pu

Hi ha moltes maneres de definir el terme llenguatge. A continuació diré algunes d'elles i en faré un resum. 

En primer lloc, s'ha de dir que al principi el llenguatge i el pensament van separats, però més tard són inseparables, per tant podem dir que el llenguatge és més que un mitjà de comunicació, ens permet organitzar tot allò que percebem, simplifica els nostres pensaments i converteix un nombre il·limitat en limitat, per tal de poder-lo expressar verbalment. Tothom, exceptuant algunes persones molt aïllades, es comunica mitjançant una llengua, per tant podem dir que la humanitat té com a facultat innata el llenguatge, és a dir un mitjà d'expressió i de comunicació propi. El llenguatge és un element bàsic de la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diversos nivells, és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva i ens permet l'autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos. 

Després de totes aquestes petites definicions, podem crear-ne un de més complexa i dir que el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens de tots els que tenim; a més a més és el factor bàsic que ens constitueix com éssers humans, atès que fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada, això es dóna perquè amb el llenguatge ordenem les experiències que tenim de l'entorn i de nosaltres mateixos i també juga el paper principal en la constitució del pensament i és el suport de la memòria, I per acabar, el llenguatge ens permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. 

Extret de: http://goo.gl/sbyHY5

Per altra banda, la llengua es pot definir com un sistema de signes oral, sovint, reflectits en un codi escrit propi d'una comunitat. 

No és un conjunt de paraules entre si, és un sistema, atès que ha d'haver-hi un sentit, una concordança, una relació entre els elements, una jerarquia i una organització. Aquest sistema està organitzat en diversos nivells; el pragmàtic, que correspon a l'ús funcional, als registres, varietats, etc; el semàntic, que correspon al sentit de la frase; el sintàctic que correspon a la concordança del sintagma; el morfològic, que correspon als morfemes singulars o plurals; i el fonètic, que fa referència als diferents sons que té una llengua.

Per acabar, dir que les llengües es diferencien pels sons i per la combinació dels òrgans del aparell fonador. A més a més podem afirmar que tota llengua és i és perfecte.

Informació extreta de: TUSON, J. (1984). Linguïstica. Barcelona: Barcanova (p.45-50)