La participaci s oberta a estudiants i acadmics, sense inscripci prvia.

Grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contempornia Universitat Rovira i Virgili Centre dHistria Contempornia de Catalunya Departament de la Presidncia Generalitat de Catalunya Societat Catalana dEstudis Histrics Institut dEstudis Catalans

Jornada
Organitzaci: Grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contempornia de la Universitat Rovira i Virgili, Centre dHistria Contempornia de Catalunya del Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya i Societat Catalana dEstudis Histrics de lInstitut dEstudis Catalans. Direcci: Montserrat Duch i Jaume Sobrequs i Callic Comissi Organitzadora: Xavier Ferr, Llus Duran, Jordi Roca Vernet

La via catalana 1701-2014: la construcci de la naci poltica

Dimarts, 15 doctubre de 2013 Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona

Contacte: Grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contempornia (ISOCAC)

Universitat Rovira i Virgili (URV), Campus Catalunya Av. Catalunya, 35 43002 Tarragona Tel.: 977 299 454 A/e: jordi.rocav@urv.cat i xavier.ferre@urv.cat

La via catalana 1701-2014: la construcci de la naci poltica

Xavier Ferr i Jordi Roca Vernet

PROGRAMA
9.00-10.00 h. Inauguraci a crrec de FRANCESC XAVIER GRAU VIDAL, rector de la Universitat Rovira i Virgili, MONTSERRAT DUCH (URV), JAUME SOBREQUS I CALLIC (CHCC). Introducci valorativa a crrec de JORDI ROCA VERNET (URV) 10.00-11.30 h. Primera sessi De la modernitat constitucional catalana a la conquesta dun rgim representatiu basat en les llibertats individuals (1701-1843) a crrec de JOSEP FONTANA (UPF) El dret de les persones en el sistema constitucional catal el 1706 a crrec dEVA SERRA (UB) Pausa 12.00-13.30 h. Segona sessi La descoberta de la cultura nacional per les lletres en el marc del liberalisme centralista (18431886) a crrec de JOAN FUSTER (UOC) La reivindicaci de llibertats collectives contra lEstat liberal centralista (1844-1898) a crrec de MAG SUNYER (URV) Pausa per a dinar 15.30-16.15 h. Tercera sessi De lhoritz dun Estat (federat) catal a les formes dautogovern nacional de Catalunya a crrec dENRIC PUJOL (UAB) 16.15-17.00 h. Quarta sessi La construcci social de la naci o el resistencialisme nacional (19391977) a crrec de FERM RUBIRALTA (EHU) Pausa 17.30-18.15 h. Cinquena sessi De linviable encaix a lEstat espanyol al somni europeista a crrec de JAUME LPEZ (UPF) 18.15-18.45 h. Cloenda valorativa a crrec de XAVIER FERR (URV)

El prembul de la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada el 23 de gener de 2013 passat pel Parlament de Catalunya, proclamava que el poble de Catalunya, al llarg de la seva histria, ha manifestat democrticament la voluntat dautogovernar-se, amb lobjectiu de millorar el progrs, el benestar i la igualtat doportunitats de tota la ciutadania, i per reforar la cultura prpia i la seva identitat collectiva, i afegia que lautogovern de Catalunya es fonamenta en els drets histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana. La jornada que presentem pretn analitzar, a partir de diverses perspectives, com els catalans decidiren reivindicar culturalment i poltica la tradici constitucional i estatal prpia. Els participants debatran el suport dels projectes poltics per a governar-nos durant els darrers tres segles, i com les propostes socials i culturals sorgides des de la societat incidiren en les frmules dorganitzaci poltica del pas que li atorgarien legitimitat. Un altre aspecte del debat reectir la crisi de legitimaci de lEstat espanyol. La jornada sinsereix en els actes acadmics que estudien les causes i conseqncies duna Guerra europea que supos locupaci militar de Barcelona i laplicaci de lleis uniformitzadores castellanes que maldaven per seguir el model dEstat francs i, en conseqncia, la del procs de modernitzaci de lEstat catal. Fet que aboc els connacionals a decidir sobre les institucions que havien de permetrels determinar llur horitz poltic i social, i a lluitar coetniament pel recobrament estatal de la via catalana.