1. Línia del temps_Ramon Llull (ss. XIII-XIV)
Bio bibliografia
Blanca
Picany
(muller / 1257)
Domènec
Magdalena
(fills)
VIDA CORTESANA
(1263)
31anys
senescal
Jaume II l
Mor
(Tunis –
Mallorca)
1316
(s. XIV)
POESIA TROBADORESCA
Revelació
Cinc cops
Crist a la Creu
ETAPES
OBRA
1272 – 1274? 1286 1289 1308 1315
ETAPA MEDITATIVA I ESTUDIOSAETAPA DE MADURESA(s. XIV)
PREARTART QUATERNÀRIAART TERNÀRIAPOSTART
Llibre de contemplació en Déu
(1272 – 1274?)
Germen del seu pensament.
Contingut enciclopèdic de saber.
Assaig de mètodes exposicitius.
Diverses vegades superior en extensió al Tirant lo Blanc.
Versions catalana, llatina i àrab
FORMACIÓ
Pelegrinatge a Compostel·la
(Sant Jaume de Galícia)
Guiatge de Sant Ramon de Penyafort
Estudi dels llibres religiosos
(Bíblia, Alcorà, Talmud, Sufís)
i filosòfics (Aristòtil, Pares de l’Esglèsia, teologia), i ciència de tradicció occidental i oriental (lògica, retòrica i apologètica)
Comença amb la
Il·luminació de Randa
i acaba amb l’experiència dissortada de Llull a la Universitat de París en el camp de l’ensenyament.
Aquesta “il·lustració divina” l’ajuda a concebre i organitzar el llibre que mai no s’havia escrit, el sistema demostratiu de la creença veritable: l’Art
(del grec, tecné, mètode)
Fundació de monestirs per formar missioners. Miramar
Blanquerna (1283)
Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill
Dividit en cinc llibres, que representen sengles estats possibles de vida: matrimoni, religió, prelació, apostolical estament, vida ermitana.
En aquest últim estadi, que reflecteix un moment de vitalitat en la biobibliografia lul·liana, sorgeix un impotant text que s’inclou en el volum:
el devocionari místic Llibre d’Amic e Amat: primera secció de la cinquena part del Blanquerna, peça formada per 350 aforismes de temàtica religiosa, amb un fort component poètic, que expressen l'experiència mística que sent l'Amic, pseudònim de l'ànima del cristià, envers l'Amat, que és Déu. Amb un estil molt personal, combina elements que provenen de tradicions molt diverses, com el Càntic dels Càntics, la lírica occitana o el sufisme islàmic, i ha estat, juntament amb l'Ars, l'obra més difosa de Llull
(1287)
Comencen els viatges i les primeres decepcions
(Roma per trobar el Papa,
París per ensenyar l’Art en la universitat)
Fèlix o Llibre de meravelles
(1289)
Aquest llibre, en canvi, reflectirà la crisi, la sorpresa—meravella— pel mal funcionament de les coses; obra, per tant, de desencís.
És una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'Edat Mitjana.
Al llarg dels deu llibres de l'obra, el protagonista, Fèlix, que és presentat simbòlicament com si fos el fill de Llull, viatja pel món descobrint la distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els homes.
Aquesta novel·la didàctica de Llull conté, tot i que és anterior del 1285-6, el celebrat
Llibre de les bèsties, sàtira de la vida cortesana mitjançant la faula de Na Renard i el seu adveniment al poder a través de l'engany i la por. Al final del llibre el mentider Na Renard és mort pel lleó
(1290)
Ars inventiva veritatis
Art amativa
Llibre de sancta Maria
(1972)
Lògica en rims o d’Algatzell
Llibre del gentil e dels tres savis
(1274)
Llibre de l’orde de cavalleria
Doctrina pueril
Art abreujada d’atrobar veritat
Fonamenta una concepció simbòlica de la realitat, compartida per les fes principals (cristiana, mulsulmana i jueva), cosa que havia de permetre el debat interreligiós sobre les veritats de la fe, no a partir d’arguments d’autoritat inconciliables, sinó de «raons necessàries» .
Per tant, un sistema mecanitzat de raonament (se’n diu precursor del pensament computacional) que permetés resoldre qualsevol qüestió mitjançant la combinació de conceptes bàsics anomenats dignitats i representats per figures (A: dignitats divines; B... tot de conceptes referits als àmbits del saber medieval)
(1295)
Proverbis de Ramon
Desconhort
(Poesia) Plany en què explica el fracàs de l'empresa que volia acomplir. Hi fa un examen interior per mitjà d'un diàleg que té amb un ermità, desdoblament d'ell mateix
(1296)
Arbre de Ciència
Aplicació de l’Art a totes les ciències
(1297-99)
Arbre de filosofia d’amor
(1300)
Cant de Ramon
Poema que va escriure ja de vell, on fa un balanç de la seva vida
(1303)
Lògica nova
(1308)
Ars Magna Generalis Ultima
'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües
Ars brevis (Art breu) (1308)
Font: VIQUIPÈDIA
(1311)
Vida coetània
Obra autobiogràfica dictada als seus deixebles de la cartoixa de Vauvert, a París, el 1311. L'autor hi relata els detalls de la seva conversió, les seves visions de Crist a la creu i el tomb que aquestes experiències van suposar, que el van portar a abandonar els seus béns i la seva família i a renunciar al luxe i la riquesa per dedicar-se a Déu
Lo Concili
Cançó de croada en què aconsella oració i devoció a l'hora de celebrar el concili ecumènic a Viena del Delfinat, en el qual va prendre part
(1293)
Viatge a Tunis. Discuteix amb l’Art amb savis musulmans. Com a conseqüència és empresonat i condemnat a mort, però se n’allibera.
(1301)
Viatja a Xipre, amb la intenció de convertir l’Emperador dels mongols. Sembla que és enverinat. Se’n restableix, acollit pel Gran Mestre de l’Orde dels Templers
(1294)
Llull viatja a Nàpols. Ni el Papa Celestí V (qui, abandonant el papat, acaba d’ermità con Blanquerna) ni el seu successor Bonifaci VIII, no li fan gaire cas
Ramon Llull
neix
Ciutat
de
Mallorca
1232
(s.XIII)
(1307)
Segon viatge al nord d’Àfrica, a Bugia: hi és empresonat i expulsat.
Tot retornant, naufragi prop de Pisa: hi perd l’obra. La rescriurà
(1309-11)
Última estada a París. Frenètica producció antiaverroista: 30 obres
(1314)
Nou retorn a Tunis.
Escriu les seves últimes obres en llatí.
Ramon Llull 1ª part.mpg 6:35
Phantasticus, el cant de Ramon
2:56
