$community_name

El pròxim 17 d'abril el Bibliobús de Serra del Cadí incorpora a la seva ruta el municipi de Gósol per començar a donar el servei de lectura pública. Tot i ser un poble de la província de Lleida, el fet d'estar a la comarca del Berguedà i tenint en compte les comunicacions per carretera, serà la Diputació de Barcelona l’encarregada d’oferir aquest servei. Així Gósol se suma als quinze municipis del Berguedà de menys de 300 habitants que ja fa un any gaudeixen d’aquest servei bibliotecari que els apropa la lectura i la cultura. De fet, amb aquesta incorporació, el 100% dels municipis d’aquesta comarca que han sol·licitat el servei ja el reben.

El Bibliobús és un servei bibliotecari itinerant de la Diputació de Barcelona per a municipis entre 300 i 3.000 habitants que presta el servei de lectura pública amb la mateixa qualitat que es fa a les biblioteques tradicionals de la Xarxa. Als 10 bibliobusos que havien prestat el servei fins al 2023 s’hi van sumar, ara fa un any, el Bibliobús Serra del Cadí (Berguedà) i el Bibliobús Serra de Rubió (Anoia). Aquests nous vehicles de dimensions més reduïdes que els anteriors bibliobusos, però amb tot l’equipament necessari, fan realitat el compromís de la Diputació de Barcelona de garantir l’accés a la cultura a tothom independentment d’on visqui, ja sigui en una gran ciutat o un petit municipi.

El vehicle que donarà el servei a Gósol és un model furgó combi amb finestres i una porta corredissa. És accessible per a persones amb mobilitat reduïda mitjançant una rampa plegable i disposa d’una pantalla amb braç articulat que permet projectar pel·lícules als pobles que no disposen d’un projector. El bibliobús disposa d’una petita col·lecció que s’adapta a l’activitat que realitza i a la població que visita el bus. Tot i això, el servei ofereix l’accés a tot el fons de la Xarxa de Biblioteques Municipals a través de préstec interbibliotecari. El Serra del Cadí visitarà el poble dos cops al mes alternant els dimecres matí d’11 a 13.30 h i els dijous tarda de 15 a 16.30 h.

Les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona reben cada dia la visita de 64.440 persones que s’emporten 42.923 documents. Durant el 2023, aquests equipaments municipals van tenir un total de 16.676.215 d'usuaris, un 24% més que l'any anterior, i van fer 11.870.829 préstecs, un 10% més que el 2022.

Més enllà del préstec i l’estudi, les biblioteques ofereixen serveis relacionats amb la informació i el dret a accedir i a participar de la cultura. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona s’ofereixen cada dia 154 activitats adreçades a tots els públics (conferències, hores del conte, clubs de lectura, tallers de ciència ciutadana...) que contribueixen a la dinamització cultural dels municipis.

Els serveis per a la promoció de la lectura, el foment de l’hàbit lector, el desenvolupament d’habilitats de recerca d’informació i de l’esperit crític són una línia estratègica que totes les biblioteques públiques ofereixen a la comunitat educativa. Cada dia 62 escoles visiten una de les biblioteques o bibliobusos de la xarxa, i el 2023 els centres escolars van fer 451.00 préstecs. Amb caràcter general, el préstec de llibres infantils representa el 48% del préstec de llibres, arribant a la xifra de 4.275.894 préstecs.

Pel que fa a la dimensió virtual de les biblioteques, els usuaris  descarreguen cada dia 3.660 documnts de la plataforma de préstec bibliodigital. Aquesta servei representava el 2% dels totals del préstec abans de la pandèmia i actualment ja s'ha consolidat amb el 8% dels préstecs.

Una xarxa que creix

El cost de manteniment de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona se situa en 22 euros per habitant, l'equivalent al cost de l’adquisició d’un llibre.

Les biblioteques públiques són equipaments municipals que treballen en xarxa per tal d'oferir una oferta de documents i serveis globals. En aquest sentit destaca l'augment del préstec interbibliotecari (documents que es mouen gratuïtament d’una biblioteca a una altra a petició del usuaris), que està a punt d’arribar als 900.000 documents a l’any. És a dir, cada dia 3.400 llibres es mouen entre les biblioteques de la xarxa per acostar els documents als municipis dels ciutadans. Aquest servei és gratuït des de l’any 2022 i ha crescut en el darrer any un 50%, consolidant-se com un servei bàsic.

Acostar la lectura a tothom

Al 2023 es va fer un esforç especial per arribar a nous usuaris, especialment a aquells que de forma temporal no poden accedir a la biblioteca pública. En aquest sentit, s'ha posat en funcionament un servei de col·laboració entre 6 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i els centres de justícia juvenil, oferint tant el préstec com activitats de foment a la lectura.

Actualment, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona està formada per 233 biblioteques  i 12 bibliobusos que donen servei a 283 municipis de la província.

Durant l’any 2024 s’ha inaugurat el nou vehicle del bibliobús Pedraforca, i està previst ampliar el servei que donen els bibliobusos al Berguedà amb l’arribada del bibliobús Serra del Cadí a Gósol. Amb aquesta ampliació, el 100% de municipis de la comarca del Berguedà tindrà servei de lectura pública, sigui a través de biblioteca o de bibliobús.

A més, al llarg de l’any s’inauguraran 2 nous equipaments als municipis de Palau-solità i Plegamans i a Sant Julià de Vilatorta, que actualment no disposen de biblioteca.

“La cultura és tot allò que fem més enllà de la supervivència; és tot allò que ens dona eines per entendre el món i transformar-lo. La Xarxa de Biblioteques Municipals és un clar exemple d’aquesta nova manera d’entendre la cultura, sota el paradigma d’uns drets culturals que posen en el centre de la seva acció la lluita contra les desigualtats social i la lluita contra l’emergència climàtica” són paraules del Diputat de Cultura, Pau Gonzàlez, durant la presentació del 27 de febrer de les principals línies de treball del 2024.

Durant la jornada es van presentar el Pla estratègic de l’Àrea de Cultura que s’anirà desplegant en aquest mandat i que situa l’abordatge de les polítiques culturals sota el paradigma dels drets culturals. Aquesta nova mirada “van més enllà de les polítiques culturals dels darrers 40 anys ja que incorpora la cultura des de la seva perspectiva del retorn social o de l'interès general”, va explicar el diputat, “ i en equipaments culturals com les biblioteques s’ha de garantir que tothom tingui dret a la participació cultural, a la producció i la contribució”.

A la sessió també es va presentar les principals línies estratègiques del Pla d’Actuació 2024 de la Gerència de Serveis de Biblioteques, totalment alineades amb el paradigma de drets culturals i que situen la biblioteca pública com un referent per a construir una nova realitat més inclusiva socialment, més respectuosa amb el medi ambient i que impulsi la dinamització en termes d’igualtat.  

Entre les prioritats d’aquest any, destaquen, entre altres, un programa per promoure la lectura des de la primera infància, la posada en marxa del suport a l’esporga de xoc amb indicadors crítics pel que fa a la col·lecció, l’exploració de les eines d’intel·ligència artificial i l’organització d’una jornada internacional de biblioteques sobre democràcia i drets culturals.

Un centenar de tècnics municipals i responsables dels governs locals de l’àmbit de la cultura van participar en la sessió informativa sobre els recursos del Catàleg de Serveis 2024 el passat 19 de gener a l’auditori del Centre d’Estudis i Recursos Culturals, CERC. La gerenta de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Marta Cano, va presentar els recursos destinats a aquests equipaments culturals.

En relació amb el Catàleg, Marta Cano va explicar que en l'àmbit de les biblioteques només hi ha set recursos, ja que la majoria de serveis que necessiten aquests equipaments per a la seva gestió es recullen en el conveni que signa la Diputació amb tots els ajuntaments que tenen biblioteca o bibliobús. "Nosaltres aportem un 40 % del cost que té el servei de lectura pública a la demarcació, i ho fem d'ofici a través d'aquest conveni que recull les aportacions que fem en l'àmbit de col·lecció, de recursos humans, de manteniment i de foment de la lectura" va explicar Cano; i l'objectiu que perseguim "ja sigui a través dels recursos del conveni o del catàleg és vetllar pel dret d'accés a la cultura independentment d'on visquis".

En l'àmbit de la lectura pública, per tal de mantenir el nivell de qualitat del servei acreditat per les 233 biblioteques i els 12 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, el Catàleg 2024 destina 7.600 d'euros per a la Promoció de la lectura als municipis petits de menys de 5.000 habitants, a través de fons de prestació. S'inclou també el recurs tècnic per a l'Elaboració del Pla de lectura municipal, que compren la planificació de les estratègies per contribuir a la promoció de la lectura en aquestes poblacions.

Paral·lelament, es vol garantir el millor servei als usuaris de les biblioteques, ja que es considera un àmbit estratègic de la programació i avaluació dels serveis bibliotecaris, al qual es destinen recursos tècnics. La digitalització és clau per al bon funcionament i gestió dels fons de les biblioteques, i per això també es destinen recursos materials.

Tots aquests recursos formen part del Catàleg de serveis per a l'any 2024, que es va aprovar al ple del desembre passat, amb una dotació pressupostària inicial de 168,3 milions d'euros, la més elevada de les seves edicions. Durant el 2024 la Diputació oferirà, en el conjunt de tots els àmbits, 374 recursos que permetran als governs locals de la província oferir a la població uns serveis públics de qualitat, amb independència del municipi on visqui.

La Diputació de Barcelona publica el nou Catàleg de serveis per al període de 2024-2027 amb tots els recursos econòmics, materials i tècnics que la corporació posa a disposició dels governs locals de la demarcació. L’edició d’enguany posa a disposició dels ens locals 374 recursos, set dels quals són prestats directament per la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Els recursos en l’àmbit de biblioteques responen a la voluntat de la Gerència d’oferir a tots els ciutadans uns serveis bibliotecaris de qualitat, així com l’accés a tota la ciutadania a la informació, el coneixement i la cultura.

Cada recurs conté informació completa dels ens destinataris i dels requisits d’accés, els criteris de valoració i puntuació, els terminis de concessió i condicions d’execució i la justificació.

Relació de recursos per a les biblioteques:

• Mobiliari i equipament de biblioteques noves o en transformació

• Catalogació dels fons especials de les biblioteques públiques

• Digitalització i difusió dels fons locals i patrimonials de les biblioteques públiques

• Elaboració del pla de lectura municipal

• Promoció de la lectura als municipis petits

• Estudis de manteniment i eficiència energètica per a equipaments bibliotecaris

• Estudis per a la creació, trasllat i ampliació d’equipaments bibliotecaris

Més informació:

Catàleg de Serveis 2024

Aquest any, després d’una aturada per la crisi sanitària de la COVID-19, s’ha recuperat la Festa de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Una festa en què hi han participat més de 250 bibliotecàries i bibliotecaris per retre homenatge també a les més de 60 persones jubilades des del 2020. La trobada ha tingut lloc aquest dimarts,12 de desembre, a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.

L’acte ha estat encapçalat per la gerent de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Marta Cano, la diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona, Aïda Llauradó i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Bet Piella.

Durant la seva intervenció, Llauradó ha recordat com “la Xarxa de Biblioteques Municipals és un referent en el suport que es fa des de la Diputació a tots els municipis de la província  per equilibrar i garantir la igualtat dels serveis. Un exemple claríssim de transversalitat de treball entre diferents professionals de diferents administracions. Un equilibri territorial que és un dels principals objectius de la Diputació”. I ha afegit que les biblioteques constitueixen aquests centres culturals que van més enllà del que havia estat anteriorment el model clàssic de biblioteques. “Hem aconseguit canviar aquest model i ser referents a nivell internacional”. També ha destacat que en “aquest mandat volem acabar de consolidar aquest nou model, tant a nivell arquitectònic i de disseny però també de software, del que és el contingut d'activitats que s'hi ha de fer i que també sigui aquest centre de referència cultural”.

Aïda Llauradó ha fet una menció especial a les persones que s’han jubilat i a les més de 1.400 que treballen a les biblioteques de la XBM i que ofereixen un gran ventall de serveis i propostes al voltant de la lectura, i les ha encoratjat a continuar treballant “amb aquesta mateixa vocació i amb aquesta responsabilitat de fer-ho sempre millor amb unes  biblioteques que són un espai de referència que volem continuar potenciant al màxim”.

Durant l'acte, 10 bibliotecàries i bibliotecaris han participat de forma activa en les “Converses incendiàries”. Durant aquesta activitat s’han defensat posicions enfrontades en temes controvertits de la professió i s’ha reflexionat sobre el servei, les tecnologies, els usuaris o les col·leccions de cada biblioteca.

• Vídeo acte Festa XBM 2023

Els usuaris dels clubs de lectura han tornat a trobar-se de manera presencial després d’uns anys de restriccions socials. Més de mil lectors de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona s’han reunit enguany (22 i 23 de novembre) al Teatre L'Artesà del Prat de Llobregat per gaudir de la representació, en exclusiva, de l'obra de teatre “Instruccions per fer-se feixista”, una obra escrita per Michela Murgia, adaptada per Sergi Pompermayer i dirigida per Miquel Gorriz, amb la traducció de Mercè Ubach, i la interpretació Mercè Arànega.

L’acte va estar conduit pel periodista, Albert Om, i va comptar amb la participació del diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Jordi Martí, que fent una referència a la temàtica de l’espectacle que es va representar, va destacar com «les biblioteques són les cases compartides amb tota la ciutadania i on es pot llegir i opinar sobre un llibre. D’aqueta manera pararem el feixisme, perquè les vacunes contra el feixisme són els ciutadans que s'ajunten per comentar un llibre ja que el llibre és la primera porta per formar persones lliures».

En total els dos vespres van comptar amb uns cent quaranta cinc clubs de lectura de biblioteques d’arreu de la demarcació de Barcelona.  La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona compta amb més de set-cents clubs de lectura, dedicats a gèneres i temes diversos com novel·les en diversos idiomes, la novel·la negra, la poesia, el cinema d'autor o la gastronomia, entre altres.

En anys anteriors els clubs de lectura han assistit a les representació de l’obra "Aloma" de Dagoll Dagom; a un concert de Raimon; a l'obra "Adreça desconeguda", dirigida per Lluís Homar; a "Stockmann", una adaptació lliure d'"Un enemic del poble", d'Henrik Ibsen,“El test” de Jordi Vallejo,“Els tres aniversaris”, a partir d’un text de Rebekka Kricheldorf i dirigit per Jordi Prat i Coll i "Una ilíada”, dirigida per Juan Carlos Martel.

Sobre l’obra

“Ser demòcrata costa un gran esforç. Implica encarar-se amb la complexitat, oferir eines per interpretar el que passa, garantir la participació dels que estan disposats a millorar la vida de la comunitat. I no tothom està interessat a ser demòcrata. Per què continuar perdent-hi el temps quan es pot tirar pel dret? ¿Que no és un instrument ben afinat, el feixisme, que garanteix un estat més ben dirigit, més eficient i amb menys manies? Instruccions per fer-se feixista és el que sembla: una defensa del feixisme. I també el contrari: una denúncia del feixisme. I l’exposició clarivident dels mecanismes que utilitza per instal·lar-se en les actituds i el discurs públic. Amb un talent dialèctic extraordinari, Michela Murgia juga magistralment amb la provocació, la paradoxa i la ironia, mentre ens convida a no abaixar la guàrdia contra unes herències del passat clamorosament presents. I, amb el seu mirall, també ens obliga a mirar als ulls la part més fosca de tots nosaltres. Perquè, al final, amb poc n’hi ha prou: com diria Forrest Gump, és feixista qui actua com un feixista. Fidel a la seva voluntat de servei, l’autora inclou un test, el “feixistòmetre”, perquè els lectors valorin el seu propi grau de feixisme. Un assaig polèmic, irònic i molt actual”.

El passat 18 de novembre, Aiguafreda va inaugurar la nova biblioteca, ubicada a l'edifici de "Les Escoles Velles", que li donen nom. L’acte va estar encapçalat per l’alcalde del municipi, Miquel Parella, i va comptar amb la participació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, la diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona, Aïda Llauradó, i el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura de la Generalitat, Francesc Serra.

La nova biblioteca, igual com l'antiga Lluís Millet i Pagès, està integrada a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Així ho va comentar la diputada Llauradó que, durant la seva intervenció, va subratllar que «més enllà d’un espai de lectura, aquesta biblioteca és un espai de creació que reforçarà la cultura com un servei bàsic per a la societat».

La reforma i ampliació de l’edifici de les antigues escoles d’Aiguafreda s'ha efectuat per traslladar-hi l'antiga Biblioteca Lluís Millet i Pagès, que a partir d'ara també ha canviat el nom pel de "Les Escoles Velles" Biblioteca d'Aiguafreda.

El nou equipament pretén ser el centre vertebrador de la cultura al poble i a la seva àrea d'influència geogràfica, així com l'espai de trobada i socialització per als seus veïns i veïnes. És un espai accessible i confortable, amb una distribució que possibilita els diferents usos que s'hi donaran, alhora que garanteix que les diferents tipologies d'usuaris que esperen rebre (famílies, infants, gent gran, estudiants, lectors, associacions i entitats, etc) s'hi sentin còmodes i trobin allò que necessiten per al seu benestar i aprenentatge al llarg de la vida.

S'ha fet una important tasca en posar la col·lecció al dia i s'han creat centres d'interès amb la voluntat de ser un motor en el desenvolupament del pensament crític i en la transformació de la societat. Per aconseguir-ho, vol ser un espai inspirador on hi passin coses: xerrades, tallers, exposicions, presentacions de llibres, assemblees, reunions i tot el que ajudi a crear comunitat.

Els dos braços de l'edifici (en el seu moment escola de nens i de nenes respectivament) es converteixen en àrea d'adults i àrea infantil, amb el vestíbul d'acollida al mig. De les obres executades, cal destacar l’ampliació realitzada als dos testers de l’edifici existent convertint-los en uns espais porxats exteriors en unes sales interiors on s’ubica una zona per a petits lectors a un extrem, i una sala de lectura informal a l’altre. També cal destacar la creació d’una sala polivalent a la planta primera on hi havia el pis del mestre i a la que s’accedeix actualment per una escala i també mitjançant un ascensor.

El trasllat del fons bibliotecari al nou equipament ha permès donar-li una nova organització: la separació dels espais d'adults i infants i a la creació de noves àrees que permeten ampliar l’oferta de serveis de la biblioteca, fins ara considerada la més petita de la xarxa. El pati de l'escola també es converteix en un espai públic molt adient per a la realització d'activitats a l'exterior. La biblioteca compta amb un fons documental de 8.600 volums 21 revistes i 5 diaris.

La renovada Biblioteca Neus Català de Polinyà ja és una realitat des del passat 21 d’octubre que es va obrir l’equipament a la ciutadania. Amb l’ampliació s’han guanyat 335 m² més respecte de l’equipament anterior i això ha permès la creació de nous espais que porten implícits l’aparició de nous usos i serveis. Aquests nous usos responen al nou model de servei bibliotecari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) que poc a poc es va consolidant a tot el territori.

Durant l’acte de reobertura la Vicepresidenta Primera de la Diputació de Barcelona, Marta Farrés, va reivindicar la cultura com un element essencial per a la cohesió social ja que “la lectura permet descobrir nous mons i connectar amb altres realitats”, així mateix va remarcar també la importància que Polinyà “faci memòria de la figura de Neus Català, militant per la pau i el feminisme i tota una reivindicació a la llibertat”.

La biblioteca

A la planta baixa hi trobem l’àrea d’acollida, l’àrea de diaris i revistes, l’espai infantil, una zona de serveis i consignes així com un espai d’exposicions.

La segona planta, on hi ha el fons general, acull un espai per a l’estudi, una sala de formació, un espai de treball intern i la sala polivalent. Aquesta  sala polivalent permetrà, d’una banda, la organització d’activitats sense interferir en el funcionament habitual de la biblioteca i alhora, obrir la biblioteca al municipi. Aquesta sala tindrà accés independent des del carrer, de manera que les entitats del municipi que ho desitgin podran fer-ne ús per a activitats puntuals.

En general la Biblioteca té un disseny expositiu, cosa que permetrà explotar les possibilitats de la col·lecció i oferir propostes de difusió del coneixement, ja sigui a partir de fonts pròpies com en col·laboració amb altres entitats.

Més informació:

• Biblioteca Neus Català de Polinyà

La biblioteca Gabriel García Márquez del districte de Sant Martí de Barcelona, integrada en el Consorci de Biblioteques de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona, ha estat coronada com la millor biblioteca pública del món. Aquesta biblioteca, juntament amb la també candidata Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, consolida el nou model de servei bibliotecari de la XBM que busca transformar el servei relacionant les necessitats i els interessos de la ciutadania tot garantint l’equitat social i l’accés al coneixement.

El premi es va fer públic durant el Congrés Mundial de Biblioteques i Informació organitzat per la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), celebrat a Rotterdam el passat 21 d’agost.

La biblioteca compartia nominació amb la  Janez Vajkard Valvasor Krškov Public Library (Eslovènia), la City of Parramatta Library (Austràlia) i la Shangai Library East (Xina). La García Márquez és el tercer equipament més gran de la xarxa pública de Barcelona.

La Biblioteca

És un edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de gairebé 4.000 metres quadrats, inaugurat fa poc més d’un any. Situada al carrer del Treball 219, al barri de la Verneda, la Biblioteca García Márquez substitueix a la biblioteca que hi havia abans, però la d'ara és deu vegades més gran que l'antiga. L'interior el presideix el bust de l'escriptor colombià que dona nom a la biblioteca i que va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975.

El centre està especialitzat en una gran oferta de literatura llatinoamericana i té una zona dedicada exclusivament a l'obra de García Márquez. Títols com 'El Coronel no tiene quien le escriba' o 'Cien años de soledad' es poden trobar en diferents idiomes i en diferents edicions.

Però García Márquez no és l'únic que hi té un espai propi. Francisco Ibáñez, veí del districte de Sant Martí i mort recentment, també hi té un racó: el Fons Francisco Ibáñez, dotat amb més de 500 títols dels seus còmics de Mortadelo i Filemón, 13 Rue del Percebe o el Botones Sacarino, entre d'altres.

Inaugurada el 2022

La Biblioteca Gabriel García Márquez ha estat seleccionada com una de les quatre millors biblioteques del món construïdes el 2022 per la bona valoració amb la interacció amb l’entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l’aprenentatge i connexió social, la digitalització i solucions tècniques dels serveis.

Les darreres biblioteques guanyadores d’aquest premi han estat: la Missoula Public Library (EUA), Deichman Bjørvika (Noruega) i l’Oodi Helsinki Central Library (Finlàndia).

Entre juny de 2022 i maig de 2023 ha rebut la visita de 277.578 persones amb una mitjana de 947 visites diàries. Ha acollit 75 activitats amb una assistència total de quasi quatre mil persones, i ha registrat 128.695 documents en préstec. S’hi han fet 145 visites escolars per a més de 3.400 persones. Hi ha hagut 56.695 usos d’internet (connexions a la xarxa Wi-Fi i als equips de la biblioteca). Durant aquest primer any, la biblioteca ha fet més de sis mil carnets a nous usuaris i usuàries de les biblioteques.

Aspectes i espais destacats

Amb l'ambició de que la biblioteca sigui també centre neuràlgic de la vida cívica i cultural del barri on està ubicada, l'espai està equipat amb un estudi de ràdio que serveix com a ràdio comunitària de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i que s'anomena Ràdio Macondo en honor al poble fictici on se situen algunes de les novel·les de García Márquez.

L'espai infantil té unes grades de fusta i uns coixins per a que els nens hi puguin jugar i llegir. La sala s'anomena “Habitació de les sensacions” perquè està dotada d'elements sensorials, com uns ventiladors d'aire, amb l'objectiu de poder posar-hi efectes d'ambient -com aire fred o calent- quan s'hi facin activitats de lectura de contes o llibres. Gran part de les parets exteriors són de vidre i al sostre també hi ha finestres que amplien la lluminositat de l'edifici.